Opia

“La intensitat ambigua de mirar algú als ulls, que es pot sentir alhora invasiu i vulnerable (les pupil·les brillants, sense fons i opaques) com si estiguessis mirant a través d’un forat a la porta d’una casa, capaç de dir que hi ha algú aturat allà, però no puc dir si estàs mirant cap a dintre o cap a fora”

OPIA neix arran del confinament.

Aquells dies va caure a les meves mans “The dictionary of Obscure Sorrows” de John Koenig, un diccionari de paraules inventades per a descriure emocions, emocions que tots sentim però que molts cops no sabem com expressar.

Aquest diccionari i un temps indefinit que no em permetia sortir de casa a causa de la pandèmia, em van inspirar per compondre i produir el que ara és el meu primer àlbum en solitari, un àlbum que ha pres forma mitjançant un concert en directe amb una escenografia original i única, un disseny de llums fet a mida i una instal·lació de so totalment immersiu.

Una hora de música atmosfèrica i orgànica que porta a l’espectador a parar, a respirar i a escoltar el silenci… on el piano és l’element principal, jugant alhora amb el so tractat de la veu, sintetitzadors, un mellotron i un salteri (instrument medieval d’origen sud-est asiàtic).

Fitxa artística

Música: Marcel Fabregat

Escenografía i il·luminació: Gerard Feliu

Imatge portada: Laia Galofré

Disseny de so: Joel Condal i Marcel Fabrgat

Disseny del piano: Rafel Farran

Tècnics: David Pacheco i Gerard Feliu

Comunicació: Jaume Ramon

Vídeo: Pep Marco